Col·legi Maristes Montserrat

He nascut en una família d’origen pagès, tant de part de mare com de pare. Els meus orígens, per tant, sempre han estat lligats al món rural i això m’ha imprès el meu caràcter. Aquest fet, la vida a pagès intensa, ha provocat que la meva imaginació es disparés.

El meu padrí era un lletraferit. Tenia una passió pels llibres i per la literatura. És possible que el fet d’escoltar les històries que m’explicava quan era petita m’incités a escriure les meves. Sempre el recordo amb una llibreta i un llapis, objectes que jo també sempre porto a la bossa per anotar idees o pensaments. La simplicitat d’escriure en un bloc i gestionar-ne després el contingut com vull és un plaer que cap tècnica no l’ha superat.

Però, per què ensenyar literatura? La literatura és el moment vibrant i profundament satisfactori, en què el lector s’estira al sofà, les cames amunt, i llegeix, per exemple, unes memòries que li mostren idees, vides i mons que ell desconeix. Literatura és l’instant en què el més modest escriptor comença a fer esbossos i notes. Literatura també és repassar i rellegir l’article que estàs escrivint: canviar una paraula precisa, afinar-ne el sentit d’una altra i suprimir-ne dotze, amb un goig immens.

Aprendre literatura és aprendre d’escriure. A classe s’ha de fer escriure molt, moltíssim: no solament ressenyes, sinó articles d’opinió – ells es pensen que fer-ne vol dir només expressar una opinió. I no és això: és aprendre a usar arguments i a moure idees, i doncs aprendre a llegir més llibres i amb una actitud diferent. Han d’escriure petits relats i relats més llargs; han de fer petits assaigs sobre preguntes abstractes i generals i, segurament també escrits com cartes, discursos, petites biografies, etc.

In fine, els alumnes d’ara es mouen pels vents que bufen als seus temps: la nostra obligació com a professors és mostrar-los altres vents i altres veus que depassen l’experiència del seu anys: ells poden ser sentimentals, el nostre deure és ser-ne d’una manera ordenada per la cultura, el passat i la consciència del llenguatge.

Foto: Iolanda Mateu